El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

El terme multimèdia serveix per designar qualsevol comunicació en què es combinen diversos mitjans tècnics, com ara textos escrits, imatges de televisió o cinema, enregistraments orals, música o so en general. Així, per exemple, es pot parlar d'un curs multimèdia si s'hi utilitzen llibres, vídeos [...]

La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents: entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc. quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]

Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo. La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]

regles de la gramàtica històrica catalana, que representen per mitjà de la grafia ç el so de essa sorda (com en molts topònims que tenen el mateix origen: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçaners, can Maçana, coll de les Maçanes, etc.). [...]

El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple: Imperfet de subjuntiu corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin Passat simple correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]

Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:  Encara no se sap qui farà el [...]

El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx). Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]

Les formes de l'article baleàric, també anomenat article salat, són les següents: Nombre Gènere Forma Exemples es es moix masculí s' s'arbre Singular so Va picar amb so cap femení sa sa cadira s' s'economia masculí es es moixos, es arbres Plural sos Van picar amb sos [...]

En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]